El món podria ser un lloc perfecte però està lluny de que ho sigui. No obstant això, entre tots, podem convertir-lo en un lloc millor. No tots els que vivim en ell som iguals i això és una cosa bona ... fins que algú, perquè sí, els penja l'etiqueta de diferents. Per exemple, totes les persones que pateixen algun tipus de discapacitat però això no les converteix en diferents.
L'associació francesa Noémi ha volgut demostrar que són persones igual que altres i que els prejudicis resideixen a qui les mira i no en elles mateixes.
Per demostrar-ho, van escollir a pares amb els seus fills petits per veure com reaccionaven davant d'una situació.
Això és el que va passar.
Els adults no van dubtar a imitar els homes i dones que sortien en pantalla, per molt ricídula que fos el seu ganyota. Si es posaven guenyos, pares i fills ho feien. Si treien la llengua, pares i fills ho feien. Però la cosa va canviar quan va sortir una noia discapacitada que es ficava el dit al nas. Els adults van parar de seguida ... els nens, en canvi, també la van imitar com havien fet amb els altres perquè no veien cap diferència.
La finalitat de l'associació Noémi és mostrar que la vida de qualsevol persona que pateix una discapacitat és igual de digna que una persona en perfectes condicions i que, per sobre de tot, se les ha de respectar.
Però el missatge que cala més profund és el que ens envien els nens: per a ells, tots han estat iguals. I és que no hi ha res millor que tractar-les a totes amb naturalitat perquè totes són persones.
Però el missatge que cala més profund és el que ens envien els nens: per a ells, tots han estat iguals. I és que no hi ha res millor que tractar-les a totes amb naturalitat perquè totes són persones.
Per cert, la cançó del vídeo porta per títol "Passengers" i és de Lisa Hannigan.
FONT: CRIBEO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada